Al recent context d’inseguretat econòmica i de plantejaments per a traure’ns de la recessió trobem teories de tots tipus. Fa poc parlàvem de Krugman i els seus postulats sobre que només una potent inversió per part dels estats podria donar-li la volta a la crisi econòmica però, com passa en tots els camps, també hi ha prestigiosos economistes que critiquen aquest punt de vista i llancen un tangencialmente diferent.
Arran d’un article al New York Times titulat How to Really Save the Economy el professor d’Harvard Robert Barro suma un assalt més a la lluita entre els corrents econòmics a favor del paper estimulant de l’estat mitjançant grans inversions i les que consideren indispensable moderar dràsticament la despesa pública. Barro s’oposa meridianament a les teories de Krugman i insta als governs a efectuar una política d’austeritat econòmica en la inversió estratègica. Es basa sobretot en els resultats d’aquests primers anys de recessió en els quals la despesa pública, diu Barro, no ha aportat més que un major endeutament sense un creixement econòmic real.
La clau d’aquesta qüestió, com quasi sempre, són els consumidors que segons Barro en el cas que l’estat seguira invertint i augmentant el deute no és segur que ells també augmentaren la seua capacitat econòmica i per tant el consum. I en el cas que així fóra no és més lògic pensar que es guardarien els seus actius fins que millorara el context econòmic?
Què impulsa la inversió? Les expectatives estables d’un entorn econòmic sòlid, incloent el camí a llarg termini dels impostos i de les regulacions.
[…]
La prioritat a dia d’avui és ser auster, no estimulant.
Per descomptat, independentment de la nostra postura, la qual cosa sí cal fer és augmentar al màxim la productivitat de les nostres inversions perquè no caiguen en sac trencat ja que en aquests temps és molt important estudiar al mil·límetre què fem amb els pocs diners que tenim disponible per a invertir a crear valor afegit per a la nostra empresa.
